Viu la poesia

Amb motiu de Sant Jordi, enregistràrem un vídeo amb els alumnes de Literatura Catalana, a partir d’una web anomenada Viu la poesia de la UB. Va ser una experiència diferent i això és el que n’opinaren els alumnes…

Aina Mayol- Quan va arribar el dia que havíem elegit per enregistrar l’esdeveniment tots ens vàrem posar molt nerviosos, reacció molt corrent en donar-se aquests casos. Mentre alguns repassaven el seu poema, els altres intentaven posar-se el més elegants possible per sortir davant la càmera. D’una manera o de l’altra, el resultat fou molt bo.

Albert Valado-  De vegades, es feia pesat haver de dur el material cada dia, però crec que el resultat ha estat bastant satisfactori, encara que vaig rebre el vídeo final amb una mescla de vergonya i intriga. I si no, almenys hem rigut bastant, crec.

Batriz Aznar- Poder gravar aquest vídeo va ser una tasca llarga i complicada, però al final el vídeo va quedar molt bé. Al principi, feia molta vergnyona gravar i a molts de noltros ens costava recitar el poemes davant la càmara, però a poc a poc vàrem anar millorant i el vídeo va quedar molt bé.

Personalment, a pesar de la vergonya i l’esforç, aquesta activitat em va agradar molt i crec que va ser una experiència molt entretinguda i diferent.

Marta Batle- …. Per acabar, he d’afegir que ha estat una experiència molt agradable, pel fet de treballar conjuntament amb els companys i ser una feina que no havia fet mai. A més, ha estat una experiència molt enriquidora i amb la qual he rigut molt (sobretot en veure el vídeo). Esper que aquesta activitat es pugui tornar a dur a terme en els primers de batxiller que vénen darrere nostre, perquè la veritat és que ha valgut la pena tant d’esforç i dedicació. I que com diu el “nostre lema”, en devem a l’art.

Maria Socías- Em va agradar gravar aquest vídeo ja que era una activitat entretenguda i diferent a les que estam acostumats. El pitjor moment no va ser gravar, sinó veure el resultat final del vídeo ja que em feia vergonya veure com hi sortia. Tot i així va quedar bastant bé i passàrem gust de fer-ho.

Pedro Picazo- Finalment, la professora edità el vídeo i el vàrem veure a la cerimònia de Sant Jordi. M’ha semblat una experiència realment enriquidora i divertida, molt apropiada per a l’assignatura. Tots hem passat una estona alegre i hem mostrat la nostra capacitat artística amb gran potència.

Pilar Roig- L’experiència de grabar un vídeo recitant poemes i interpretant el significat dels poemes visuals va ser molt positiva. Fou una activitat dinàmica i diferent que ens vàrem haver de preparar amb esma perquè tot sortís perfecte. Recitar els poemes elegits per cada un va ser el més difícil per a mi. Als nervis per no equivocar-nos, aprendre de memòria el poema i recitar-lo adecuadament, es va sumar  la pressió de tenir una càmera davant nostre. No va ser fàcil, però l’esforç va donar els seus fruits.

En conclusió, crec que el vídeo va quedar molt bé si tenim en compte que no som actors professionals i que amb els mijans mínims hem pogut crear una obra d’art a la nostra manera.

Núria Sáez- El poema que vaig triar em va semblar molt bonic. Quan em va tocar recitar-lo em vaig posar molt nerviosa i vàrem necessitar un parell de preses. Finalment, però, va quedar molt bé.

En resum, crec que ha estat una bona experiència i m’ha encantat!

Catalina Pizà, departament de català

De teatre i de barres de bar

Sortida extraescolar nocturna amb alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura de literatura catalana.

Dijous, 2 de maig, Teatre de Barra al barri de Santa Catalina de Palma.

En acabar, tenguérem l’ocasió de conèixer i parlar amb el guionista i director de l’obra Interruptus, Ferran Bex. Després de veure l’obra, sorgí molt d’interès i dubtes per aclarir determinades qüestions sobre el procés creatiu que l’autor s’oferí a contestar. (Continuarem informant…)

[youtube_video] jaDbUI_Cs6c [/youtube_video]

[one_half]

Teatre en petites dosis

El passat 2 de maig els alumnes de literatura catalana vàrem assistir a la segona edició del Teatre de Barra on una sisena de representacions teatrals eren escenificades a diferents bars de Santa Catalina.

Hi havia obres de diverses temàtiques, però nosaltres ens vàrem decantar per les obres Llengua amb tàperes, de David Mataró i Interruptus, de Ferran Bex.

La primera tractava d’una invasió de zombis a un petit poble de Mallorca on, una mestressa de casa intentava persuadir l’amo d’un bar que era necessari  fer-se amics dels zombis, per asegurar-ne la seva supervivència.

L’altra tractava d’una cita concertada per via d’una xarxa social en la qual una bibliotecària lluitadora, extravagant i segura de sí mateixa, en contraposició a un científic insegur, vergonyós i com es diria actualment, “friki”, es veien per primera vegada.

Els dos microteatres tengueren trets molt semblants, ja que els dos varen tenir un final inesperat per l’espectador i varen tractar dos temes, com són una cita per internet i la invasió dels zombis, d’una manera totalment natural i optimista, allunyada del nerviosisme i el pànic propis d’aquests dos esdeveniments.

I, malgrat el poc espai que hi havia als dos recintes i la dificultat per poder veure tots els detalls de les representacions, tots nosaltres vàrem compartir rialles i l’experiència d’haver vist dos dels millors microteatres. De fet, la guanyadora del concurs va ser Llengua amb tàperes i podem dir que som uns privilegiats per haver-la vista i poder fer-ne una crítica.

Les barres ja es preparen per a la propera edició del Teatre de Barra per octubre d’enguany.

Aina Mayol Alemany

 

[/one_half]

[one_half_last]

Apocal·lipsi dins un bar

Mai no s’han necessitat grans espais teatrals per representar grans històries. De vegades basta un simple bar com a escenari. La millor prova: la mostra de microteatre Teatre de Barra, on es poden veure obres curtes (que no pas petites) a diferents bars del carrer sant Magí.

Les dues obres que vaig tenir el plaer de veure tenien un punt en comú: què passaria si ens agafàs el tan pronosticat apocal·lipsi dins un bar?

Llengua amb tàperes, la primera de les obres, és una comèdia descarada on podem veure com seria una invasió zombi “a la mallorquina”, els tan gastats zombis serveixen d’excusa per veure la relació entre dos personatges: una catalinera de tota la vida i l’amo del bar. Però res no és el que sembla i, això ho puc garantir, riurem molt veient si de veritat es pot establir comunicació amb aquests éssers mig-podrits.

Interruptus, la segona obra, combina magistralment el romanticisme de les primeres cites amb una bona història de ciència-ficció: un físic amb idees un tant bàsiques sobre l’amor i una mica inepte social i una “femme fatale”  es coneixen a un bar després de concertar una cita a cegues per Internet i tractaran de conèixer-se mentre el temps es descontrola. Gran treball dels actors (especialment ella, a ell no el vaig poder veure tan bé com voldria per limitacions de l’espai del bar) per a una obra força original encara que amb un final, en la meva opinió, previsible.

En definitiva, va ser una tarda de teatre nou per a mi i que recomano a tothom que vulgui passar una molt bona estona.

Albert Valado Pujol

 

[/one_half_last]

Photo3

Participació a concert benèfic

El passat dissabte, 12 d’abril, Sergi Palmer, Maria Antònia Mir, Alejandra Vega, Raquel Arévalo i Inés Cózar, alumnes de l’institut i membres de Més Música varen participar en el concert organitzat per ABICA (Associació Balear per l’Integració de les Cultures i les Arts) a favor de Aspaprode (associació pares pro desenvolupament de nins amb discapacitat).
El concert va ser un èxit de participació. [blockquote_left] “Estic orgullosa de participar en aquest acte benèfic per tal d’ajudar als nins amb discapacitat”

Tona Mir [/blockquote_left]

Els alumnes del taller de teatre estrenen l’obra!

Antaviana és una obra de humor basada en contes de Pere Calders, que hem preparat els alumnes de 3r d’ESO en el taller de teatre. El passat 18 de gener ens vam la foto que veis perquè  dia 17 i 18 d’abril anirem al teatre Catalina Valls, on representarem tota la obra, tant la primera part, que ja l’estranàrem a l’institut abans de Nadal, com la segona, que estrenarem al teatre el mes d’abril.  L’Ajuntament ens va demanar una foto per el programa i aquí la teniu!

Nosaltres volem donar molta importància a la lluna com a regidora d’algunes conductes “estranyes”, i ,per això, posarem una lluna grossa al fons en totes les escenes que es representin amb el teló obert.

Vos hi esperam!

Borja Martínez, 3r d’ESO

Sortida al festival de teatre grecollatí

El dimarts, 5 de febrer de 2013, els alumnes de 1r i 2n del Batxiller d’Humanitats assistiren al Festival de Teatre Grecollatí  per presenciar al Teatre Principal de Palma la tragèdia d’Eurípides  “Medea”, representada pel grup teatral GAT d’Eivissa.

El Festival de Teatre Grecollatí porta grups de reconegut prestigi d’arreu de l’Estat espanyol i dóna sortida als grups de teatre balears, fomentant l’intercanvi i la projecció de les illes. Com a complement de les representacions, els alumnes són obsequiats amb exemplars de les traduccions de les obres a representar. Realitzades en la seva majoria per professors d’Educació Secundària, aquestes traduccions han rebut les felicitacions de la crítica dels mitjans de comunicació per la seva gran qualitat, la seva capacitat d’adaptació al català i les activitats didàctiques que s’ofereixen com a complement. L’èxit del Festival de Teatre Grecollatí ha fet que es plantejàs l’ampliació a les demés illes de la nostra Comunitat Autònoma, amb dues noves seus (Eivissa i Menorca) i amb l’augment de les representacions.

Pep Campillo, departament de llengües clàssiques

Representació teatral: Domènech i Domènech

Domènech i Domènech és una obra de teatre en català escrita i dirigida per Sergio Baos i interpretada per Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina, que va ser representada al saló d’actes del Joan Alcover el passat divendres dia 11 de gener. Aquesta obra va ser finalista a la VII Edició dels Premis Bòtil.

La història ens conta com, des del besavi fins a la besnéta, a la família Domènech tots han volgut, en algun moment de la seva vida, ser escriptors, tot i que sempre sense èxit. Així, a través de les vivències de les diferents generacions dels Domènech son esmentats els noms d’alguns dels escriptors catalans més famosos des de la Renaixença fins a l’actualitat, com ara Joan Maragall, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Quim Monzó.

Crec que és una bona forma d’apropar-nos a nosaltres, els joves, al nostre passat més pròxim. I no només en l’àmbit literari sinó també en el polític i en el social, ja que a través d’aquest relat podem fer-nos una idea de com de distintes eren les coses pels joves en èpoques passades.

Marina Cànaves,

Crítica de teatre “Plata no es”

Un factor que ha influido severamente en las características de esta obra es su fugacidad. Todo debía suceder con relativa celeridad, pues el espectáculo era breve, lo que además suponía montar y desmontar el decorado rápidamente.  Cabe destacar que el presupuesto del que disponía la compañía era más bien escaso. En mi opinión, todas estas circunstancias  tuvieron su efecto en el producto.

El argumento de la obra era sencillo. En ella aparecía una compañía de teatro que representaba obras de la época, del Siglo de Oro, que sufrían de problemas mundanos como el hambre o la falta de dinero. Toda la historia tiene lugar en un mismo sitio y se apoya básicamente en el diálogo de los personajes que cotillean o cuentan su vida. Todo esto sirve de marco para varias representaciones de fragmentos de autores españoles de gran renombre: una escena de  El perro del hortelano de Lope de Vega, una parte de El retablo de las maravillas de Cervantes, poemas de Quevedo y Góngora y un final marcado con La vida es sueño de Calderón de la Barca. Creo que esta representación constituye una manera de acercar el público a fragmentos clásicos e indispensables suavizados por una ambientación un tanto cómica que hace a estos autores más llevaderos. Se sucedían en la obra abundantes chistes y bromas diversas, acompañados por una gestualidad de los actores muy expresiva, que en más de una ocasión provocaron la risa de los espectadores. Sin embargo, mi opinión es que, en determinadas partes de la obra, se  hacía un tanto evidente la falsedad de la situación, es decir, a veces se notaba demasiado la actuación de los interpretes. Estas partes no eran frecuentes y, por tanto, el ritmo general era correcto. Como compensación, tanto el léxico antiguo como las ropas de los actores permitían situarse en el contexto del espectáculo y hasta sentir cierta empatía por los personajes.

También hay que decir que, siendo la escenografía tan sencilla, se  utilizaban elementos tales como un trozo de tela como retablo de las maravillas, y con poco material se consiguió un resultado bueno que la audiencia disfrutó. Con poco elenco y poca decoración, la compañía consiguió valerse de la risa y de la genialidad de los autores clásicos para crear una función agradable que yo recomiendo encarecidamente no solo por su módico precio sino por su contenido cultural.

Ferran Pericàs (3SB)

Fitxa tècnica

Companyia: Teatre de vellut

Director: Sergio Baos

Intèrprets: Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina

Representat a la sala d’actes el 29 de novembre de 2012

The Merchant of Venice

On 30th October 2012 our 4th ESO and 1st Batxillerat students saw an absolutely fresh version of the classical “The Merchant of Venice” at the school’s theatre.
Would William Shakespeare recognise his work within this terribly modern adaptation? Yes, indeed! The essentials were there. Yet, instead of getting a big group of professional actors, the company was just composed of 2 of them plus 4 volunteers from the teenage audience,  eager to take part in this attractive show.
This hilarious approach to “The Merchant of Venice” made of a mix of music, dance and original bits of the script made Joan Alcover high school students get in touch with the spirit of William Shakespeare.

Dídac Boïgues, departament d’anglès

Fitxa tècnica

Companyia: Oxford Pocket Theatre

Títol: The Merchant of Venice

Representat a la sala d’actes el 6 de desembre de 2012