L’IES Joan Alcover duu a terme un projecte de col·laboració amb l’Escola Oficiald’Idiomes (EOI) per tal que els alumnes que cursen l’assignatura d’Alemany puguinobtenir una certificació oficial de nivell de l’EOI.

Aquest projecte s’adreça als alumnes que cursen 4t d’ESO i batxillerat.
L’Escola Oficial d’Idiomes i el subdepartament d’Alemany de l’IES Joan Alcover handeterminant conjuntament, després d’haver fet una prova de nivell, que es prepararàels alumnes per a l’obtenció del nivell A1, equivalent al curs Bàsic 1 de l’EOI.
La participació dels alumnes en aquest projecte és voluntària i gratuïta, i l’alumne quevulgui obtenir una certificació oficial de l’EOI únicament haurà de pagar les taxescorresponents de l’examen.
En les seves hores habituals de classe, la professora d’Alemany prepararà els alumnesinteressats perquè estiguin capacitats per examinar-se segons les formes, els criteris iels nivells que s’imparteixen a l’EOI.
Això no suposarà cap increment de l’horari lectiu ni interferirà en la programació del’assignatura publicada a la pàgina web del centre.
Tant les proves escrites com les orals es faran a l’IES Joan Alcover amb la sevaprofessora d’Alemany, que serà qui les corregirà. A la prova oral també hi seràpresent un professor de l’EOI.
Us informarem properament del termini per formalitzar els drets d’examen, que seràprobablement a final de març.
Està previst que els exàmens tenguin lloc a final de maig.
Des la direcció de l’IES Joan Alcover, el subdepartament d’Alemany i l’EOI, trobamque es tracta d’una gran oportunitat per als alumnes d’aconseguir una acreditacióoficialment reconeguda dels coneixements assolits en l’assignatura i una eina queobre portes tant a l’àmbit acadèmic com laboral.
És per això que volem animar-vos a participar en aquest projecte, que s’acaba deposar en marxa i que consideram que és molt profitós per als vostres fills, atèsl’increment tan significatiu que ha experimentat l’alemany per al desenvolupamentprofessional i laboral dels joves.
Us saludam atentament,
Aina Llabrés Vich, directora, i Sagrario Longás Rey, departament d’alemany

El dimarts, 5 de febrer de 2013, els alumnes de 1r i 2n del Batxiller d’Humanitats assistiren al Festival de Teatre Grecollatí  per presenciar al Teatre Principal de Palma la tragèdia d’Eurípides  “Medea”, representada pel grup teatral GAT d’Eivissa.

El Festival de Teatre Grecollatí porta grups de reconegut prestigi d’arreu de l’Estat espanyol i dóna sortida als grups de teatre balears, fomentant l’intercanvi i la projecció de les illes. Com a complement de les representacions, els alumnes són obsequiats amb exemplars de les traduccions de les obres a representar. Realitzades en la seva majoria per professors d’Educació Secundària, aquestes traduccions han rebut les felicitacions de la crítica dels mitjans de comunicació per la seva gran qualitat, la seva capacitat d’adaptació al català i les activitats didàctiques que s’ofereixen com a complement. L’èxit del Festival de Teatre Grecollatí ha fet que es plantejàs l’ampliació a les demés illes de la nostra Comunitat Autònoma, amb dues noves seus (Eivissa i Menorca) i amb l’augment de les representacions.

Pep Campillo, departament de llengües clàssiques

El mes de març, els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Alcover anirem una setmana a Andorra a esquiar. Per a alguns de nosaltres serà la primera vegada i estam molt il·lusionats. Aquest és el motiu pel qual tots els dijous, durant el primer esplai, venem les nostres especialitats culinàries casolanes i així contribuïm a pagar les despeses. Si voleu tastar-les, hi trobareu coques dolces i saldes, brownies i galetes.

Vos hi esperam i agraïm la vostra col·laboració,

Els esquiadors pastissers 😉 de 4t d’ESO

Domènech i Domènech és una obra de teatre en català escrita i dirigida per Sergio Baos i interpretada per Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina, que va ser representada al saló d’actes del Joan Alcover el passat divendres dia 11 de gener. Aquesta obra va ser finalista a la VII Edició dels Premis Bòtil.

La història ens conta com, des del besavi fins a la besnéta, a la família Domènech tots han volgut, en algun moment de la seva vida, ser escriptors, tot i que sempre sense èxit. Així, a través de les vivències de les diferents generacions dels Domènech son esmentats els noms d’alguns dels escriptors catalans més famosos des de la Renaixença fins a l’actualitat, com ara Joan Maragall, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Quim Monzó.

Crec que és una bona forma d’apropar-nos a nosaltres, els joves, al nostre passat més pròxim. I no només en l’àmbit literari sinó també en el polític i en el social, ja que a través d’aquest relat podem fer-nos una idea de com de distintes eren les coses pels joves en èpoques passades.

Marina Cànaves,

[one_half]Kritik über den Film ” Die Welle”.

“Die Welle”, ein Film von 2008, basiert auf einem realen Experiment. Der Film erzählt, wie ein Lehrer für ein Wochenprojekt lehrt, wie eine Diktatur funktioniert. Er schlägt seinen Schülern einige Regeln vor und schafft eine Bewegung, die er “Die Welle” nennt. Die Schüler müssen weiβe Hemden tragen oder heben ihre Hand um zu sprechen, zum Beispiel. Am Anfang ist alles gut, die Schüler sind glücklich aber zum Schluss wird die Bewegung zu groβ und der Lehrer kann sie nicht kontrollieren.

Der Film ist hart und es bringt einen zum Überlegen. Wenn wir denken: Kann eine diktatorische Bewegung in Europa existieren?, ist die Antwort “Nein”, trotzdem zeigt der Film, dass die Antwort nicht so klar ist.

Jürgen Vogel spielt eine groβe Rolle als der Lehrer Rainer Wenger, er kann in nur fünf Tagen ein totalitäres Regime schaffen. Am Ende versucht er die Welle zu beenden, aber es ist zu spät. Alles hat sich geändert. Jennifer Ulrich macht eine gute Arbeit als Karo auch. Sie ist eine Schülerin, die die Gefahren des Projekts sieht und sie versucht es zu beenden aber die anderen Leute, die für diese Bewegung sind, ignorieren sie. Ich denke, sie ist sehr tapfer, weil die Glieder der Welle manchmal die Gewalt benutzen. Die Welle ist ein sehr guter Film und die Schauspieler sind auch sehr gut. Der Film hat einige harte und dramatische Szenen. Man kann den Film mögen oder nicht, aber man muss denken, wie leicht es ist, dass eine Diktatur entsteht, wir sind nicht dessen bewuβt. Zum Schluss möchte ich den Film wärmstens empfehlen.

[/one_half]

[one_half_last]

Crítica sobre la pel·lícula “La Onada”.

“L’Onada”, una pel·lícula de 2008, es basa en un experiment real. La pel·lícula explica com un professor ensenya per a un projecte setmanal, com funciona una dictadura. Ell proposa algunes normes als seus alumnes  i crea un moviment, que anomena “L’Onada”. Els estudiants han d’usar camises blanques o han d’aixecar la mà per parlar, per exemple. Al principi, tot és bo, els alumnes estan contents, però al final, el moviment es massa gros i el professor  no el pot controlar.

La pel·lícula és dura i et fa pensar. Quan pensem: pot existir un moviment dictatorial a Europa?, la resposta és “No”, però la pel·lícula mostra que la resposta no està tan clara.

Jürgen Vogel juga un paper important com el professor Rainer Wenger, ell pot crear un règim totalitari en només cinc dies. Al final, ell intenta aturar l’onada, però és massa tard. Tot ha canviat. Jennifer Ulrich fa una bona feina, com la Karo. Ella és una estudiant que veu els perills del projecte i l’intenta aturar, però les altres persones que estan en aquest moviment, la ignoren. Crec que és molt valenta, perquè els membres de l’onada  de vegades utilitzen  la violència. L’onada és una pel·lícula molt bona i els actors són també molt bons. La pel·lícula té algunes escenes dures i dramàtiques. La pel·lícula pot agradar o no, però cal pensar en la facilitat amb que una dictadura sorgeix, no en som conscients. Per acabar, vull recomanar aquesta pel·lícula.

 

[/one_half_last] Maria Rosa Mateu Oliver (2batxB)

[supersocialshare networks=”facebook,twitter,email” orientation=”line”]

die_welle1

Fitxa tècnica

Títol: Die Welle

Director: Dennis Gansel

Sortida dels alumnes de batxillerat d’alemany del 20 de desembre de 2012

Un factor que ha influido severamente en las características de esta obra es su fugacidad. Todo debía suceder con relativa celeridad, pues el espectáculo era breve, lo que además suponía montar y desmontar el decorado rápidamente.  Cabe destacar que el presupuesto del que disponía la compañía era más bien escaso. En mi opinión, todas estas circunstancias  tuvieron su efecto en el producto.

El argumento de la obra era sencillo. En ella aparecía una compañía de teatro que representaba obras de la época, del Siglo de Oro, que sufrían de problemas mundanos como el hambre o la falta de dinero. Toda la historia tiene lugar en un mismo sitio y se apoya básicamente en el diálogo de los personajes que cotillean o cuentan su vida. Todo esto sirve de marco para varias representaciones de fragmentos de autores españoles de gran renombre: una escena de  El perro del hortelano de Lope de Vega, una parte de El retablo de las maravillas de Cervantes, poemas de Quevedo y Góngora y un final marcado con La vida es sueño de Calderón de la Barca. Creo que esta representación constituye una manera de acercar el público a fragmentos clásicos e indispensables suavizados por una ambientación un tanto cómica que hace a estos autores más llevaderos. Se sucedían en la obra abundantes chistes y bromas diversas, acompañados por una gestualidad de los actores muy expresiva, que en más de una ocasión provocaron la risa de los espectadores. Sin embargo, mi opinión es que, en determinadas partes de la obra, se  hacía un tanto evidente la falsedad de la situación, es decir, a veces se notaba demasiado la actuación de los interpretes. Estas partes no eran frecuentes y, por tanto, el ritmo general era correcto. Como compensación, tanto el léxico antiguo como las ropas de los actores permitían situarse en el contexto del espectáculo y hasta sentir cierta empatía por los personajes.

También hay que decir que, siendo la escenografía tan sencilla, se  utilizaban elementos tales como un trozo de tela como retablo de las maravillas, y con poco material se consiguió un resultado bueno que la audiencia disfrutó. Con poco elenco y poca decoración, la compañía consiguió valerse de la risa y de la genialidad de los autores clásicos para crear una función agradable que yo recomiendo encarecidamente no solo por su módico precio sino por su contenido cultural.

Ferran Pericàs (3SB)

Fitxa tècnica

Companyia: Teatre de vellut

Director: Sergio Baos

Intèrprets: Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina

Representat a la sala d’actes el 29 de novembre de 2012

On 30th October 2012 our 4th ESO and 1st Batxillerat students saw an absolutely fresh version of the classical “The Merchant of Venice” at the school’s theatre.
Would William Shakespeare recognise his work within this terribly modern adaptation? Yes, indeed! The essentials were there. Yet, instead of getting a big group of professional actors, the company was just composed of 2 of them plus 4 volunteers from the teenage audience,  eager to take part in this attractive show.
This hilarious approach to “The Merchant of Venice” made of a mix of music, dance and original bits of the script made Joan Alcover high school students get in touch with the spirit of William Shakespeare.

Dídac Boïgues, departament d’anglès

Fitxa tècnica

Companyia: Oxford Pocket Theatre

Títol: The Merchant of Venice

Representat a la sala d’actes el 6 de desembre de 2012

Enguany celebram l’ambientació d’aula amb les escenificacions més originals i amb la participació de tot el centre. Les classes guanyadores gaudiren del premi: un excursió de tot lo dia subvencionada per l’AMIPA.