El darrer any de professora de Llengua Francesa a l’IES Joan Alcover de la senyora Aina Moll Marquès va ser el meu primer de professor a l’institut. Vàrem coincidir un curs, encara que més tard vaig treballar a les seves ordres. Com en el cas d’alguns altres professors, la senyora Moll abans de professora de l’institut n’havia estat alumna. Hi ingressà als 11 anys, el 1941. Aleshores era l’institut femení de Mallorca i compartia edifici amb l’institut Ramon Llull. Aquell mateix curs se separaren físicament els dos instituts, a plantes diferents i amb entrades i escales diferents, fins que l’any 1966 l’institut passà a la l’edifici actual. Un altre canvi que va viure la senyora Moll va ser la recuperació de les classes mixtes, el curs 1976-1977. Un altre canvi que visqué és que quan la senyora Moll començà com a alumna i després com a professora, el català era prohibit a l’ensenyament i quan es jubilà el català ja feia uns quants anys que era llengua vehicular de l’ensenyament i assignatura obligatòria. I ella havia treballat per aquest canvi.

La senyora Moll va acabar el batxillerat a l’institut el 1948 amb el premi extraordinari i el mateix any  guanyà, amb la seva germana Francesca, el premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un recull del lèxic de Joaquim Ruyra, i acompanyà son meu pare i Manuel Sanchis Guarner en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica per Catalunya.

El 1953 va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i va participar en l’organització del IX Congrés Internacional de Filologia Romànica a Barcelona.

Els cursos 1957-1958, 1958-1959 la senyora Aina Moll començà a fer classes a l’institut Joan Alcover suplint les absències del professor titular de Llengua Francesa Manuel Sanchis Guarner, aleshores exiliat a Mallorca. Mentrestant la senyora Moll col·laborava amb son pare, Francesc de Borja Moll, en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear  (DCVB) i en l’editorial Moll.

El curs 1959-1960 fou professora interina de Llengua Francesa al mateix institut i el 1961 va guanyar-hi la càtedra de Llengua Francesa. A partir d’aleshores, durant 11 anys, va ser cap d’estudis de l’Institut i encara va tenir temps per a redactar 13 manuals de llengua francesa de diferents nivells, però tots amb la metodologia més moderna.

Abans de la recuperació de l’oficialitat del català a les Balears amb l’estatut d’autonomia del 1983, la senyora Aina Moll va fer classes classes  de català a l’institut extraoficialment, per tant voluntàries i fora de l’horari lectiu, des del curs 1960-1961, quan era interina. Sabem que l’any 1964 tenia 32 alumnes. Les classes es feien els dimecres a l’horabaixa i duraren fins que el català s’ensenyà oficialment, després del canvi de règim polític, quan la senyora Moll ja pogué fer les classes de català com a assignatura del pla oficial i amb més hores setmanals i mitjans.

Cal no oblidar que quan la senyora Moll començà les classes de català a l’institut eren els temps de la dictadura franquista, que era absolutament contrària al català. Cal, doncs, homenatjar també els directors de l’institut que permeteren la seva iniciativa: primer la senyora Francesca Massot Villalonga (1964-1970), catedràtica de Llengua Grega, i després el senyor Daniel Monzón Izquierdo (1970-1975), catedràtic de Literatura Espanyola i el senyor Antoni Palou Ferrer (1975-1982).

El gran pintor Joan Miró col·laborà amb la senyora Moll i l’Obra Cultural Balear pagant durant anys per a aquestes classes un cert nombre d’exemplars de la revista juvenil Cavall Fort, dels quals encara se’n conserven i usen un munt a l’institut, amb el segell de Donació de Joan Miró.

Els acords de la Dictadura amb els Estats Units d’Amèrica varen fer que la Dictadura hagués de tolerar a contracor aquelles primeres classes de català i moltes d’iniciatives a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, com la fundació de l’Obra Cultural Balear i la publicació en català de la revistes Lluc i  Cavall Fort (1961).

L’Obra Cultural Balear en els primers acords en el moment de la seva fundació el 1963 va decidir fomentar les classes de català als centres d’ensenyament religiosos, els únics aleshores on les autoritats franquistes no ho podien impedir. La senyora Aina Moll era sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i ja havia començat les classes de català al nostre institut, com el pare Miquel Colom, col·laborador del DCVB, al col·legi Ramon Llull d’Inca.

Les alumnes de la senyora Moll la recorden com una persona culta, que havia tractat personalment alguns dels principals lingüistes contemporanis, i emprava la metodologia més moderna en l’ensenyament del febnces, al mateix temps que era molt propera i avançada al seu temps en la moda i original. Les antigues alumnes també recorden que les posà en contacte amb conceptes sociolingüístics moderns, com el de diglòssia, i que els va mostrar per primera vegada la llengua catalana com a matèria acadèmica.

La feina de professora a l’institut, la senyora Aina Moll la va saber combinar amb un gran nombre d’activitats extraprofessionals, ajudant son pare i com a de professora de català dels cursos de l’OCB, pels quals no volia cobrar res.

Amb el canvi de règim polític, la senyora Moll participà en activitats en les quals col·laboraren representants de tots els partits polítics i personalitats independents i això va fer que des del 1977 al 1979, en l’etapa entre la Dictadura i l’etapa autonòmica, formàs part d’una sèrie d’organitzacions que dugueren el canvi anteriors a la Constitució espanyola actual. El 1979 fou important per a la llengua catalana perquè hi hagué les primeres oposicions per a cobrir les places assignades als professors de Llengua Catalana i la senyora Moll en presidí el tribunal.

Algunes activitats de la senyora Moll foren de tanta d’importància que hagué de demanar una excedència a l’institut Joan Alcover. Cal destacar que del 1980 al 1988 ocupà el càrrec de primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El curs 1988-1989 la senyora Moll tornà a l’institut Joan Alcover i es jubilà.

El temps que va tenir per això, juntament amb el prestigi i l’experiència política adquirida a Catalunya, li van permetre encarregar-se de la normalització lingüística de les institucions públiques de les Illes Balears.  L'”Acord institucional per a la normalització lingüística” signat el 1989 pel Govern Balear, els Consells insulars, l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments, el Ministerio de Educación del govern espanyol i institucions privades. L’objectiu de l’Acord era la normalització de l’ús del català en aplicació de l’estatut d’autonomia de les Balears de 1983, perquè durant sis anys s’havia fet molt poc perquè el govern balear no volia crear una direcció general de Política Lingüística com la de Catalunya.

L’Acord nomena la senyora Moll directora de la Campanya de Normalització Lingüística (CNL) que havia de coordinar aquestes institucions i organitzar la normalització. L’oficina de la CNLtambé va organitzar la primera campanya publicitària moderna de conscienciació sociolingüística amb el lema No et mosseguis la llengua i mantingué la secció periodística de conscienciació i atenció de consultes de tema lingüístic que ha durat més fins ara a tots els territoris de llengua catalana: Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística, en la qual vaig participar molts d’anys.

La col·laboració de la senyora Aina Moll amb el Partit Popular sota la presidència del senyor Gabriel Cañellas fou mal vista per alguns defensors de la llengua catalana i altres hi col·laboraren a contracor, a pesar que l’Acord realment era entre institucions presidides per diferents partits. El motiu era que no es defensaven els drets lingüístics en àmbits fonamentals com els drets del consumidor i els mitjans de comunicació ni l’àmbit laboral, però era un defecte de la Llei de Normalització Lingüística. Com sabem, els governs posteriors d’Espanya i de les Balears i les sentències dels tribunals han fet bo el govern del senyor Cañellas, eliminant les implicacions legals positives que tenia l’estatus de llengua pròpia del català.

La senyora Aina Moll des de la posició de coordinadora de l’àrea del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) celebrada a les Balears pogué tractar el president Cañellas, que presidí els principals actes protocolaris i així es veié empès a impulsar la normalització lingüística.

L’any 1993 la senyora Moll va ingressar a l’acadèmia científica de la llengua catalana, és a dir a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Col·legi Eugenio López de Palma l’any 2011 honorà la senyora Moll adoptant el nom d’Escola Aina Moll i Marquès. Aleshores  la Conselleria d’Educació i Cultura va lliurar-li la Medalla al Mèrit que li havia atorgat l’any 2010, en reconeixement de la seva trajectòria educativa, cultural i cívica. Des de fa un grapat d’anys gran part dels alumnes de l’institut Joan Alcover procedeixen de l’Escola Aina Moll Marquès. El 2012 la Universitat Oberta de Catalunya concedí el títol de doctora honoris causa a la senyora Moll.

Antoni I. Alomar, departament de català de l’IES Joan Alcover

Vegeu una autobiografia de la senyora Aina Moll aquí.

  • ‘’La prova de la bellesa del nostre cos.‘’
  • Marta Palacios sobre Somniant déus
  • “La nit sencera intentant processar allò que has presenciat”
  • Mireia Pérez sobre Border
  • “Cos: bellesa”
  • Aina Albis Fernández sobre Somniant déus
  • “Una manera molt diferent de criticar l’heteropatriarcat i fer-nos veure el masclisme de la societat.”
  • Zoe Cardell sobre Crotch
  • “Una obra amb bon sentit de l’humor que atreu també el públic jove, encara que no els interessi el tema.”
  • Mohammed Bouarfa sobre El parnaso
  • “Magnífica crítica contra els estereotips”
  • Alessandra Bruno sobre Crotch
  • “Tan divertida com educativa: una de les millors combinacions.”
  • Joan Canals sobre El parnaso
  • “Cossos que parlen, pell que sent.“
  • Mireia Pérez sobre Somiant déus
  • ‘’Completament diferent de tot el que hi ha al cinema actual.’’
  • Marta Palacios sobre Border
  • “Revolució en estat pur”
  • Aina Albis Fernández sobre Crotch
  • “Una bufetada necessària que t’arrenca la bena dels ulls.”
  • Mireia Pérez sobre Crotch
  • “Una manera molt entretinguda i humorística d’explicar el Renaixement i els seus autors.”
  • Zoe Cardell sobre El parnaso
  • “Una obra que trenca amb tots els estereotips i que et mou de la teva posició, literalment.”
  • Marta Palacios sobre Crotch
  • ‘’Una obra que mai més veuràs, ni t’imaginaràs’’
  • AIna Gómez Usón sobre Crocth
  • Na Laia Clapés, na Maria Torres, n’Elisabet Pastor i na Blanca Rivas (1r de batxillerat) varen participar, el passat dia 8, a la tertúlia del programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània. Hi varen parlar de temes molt diversos: el seu futur, la importància (o no) dels graus universitaris, els seus sentiments personals, l’ús dels Chromebooks, les característiques del professorat ideal, l’actualitat política, etc. Fins i tot varen “fer un Maria” en el minut 17! En acabar, les nostres estudiants varen manifestar que s’havien sentit molt còmodes i que hi volien tornar. Tant és així, que una tertúlia que havia de durar 30 minuts es va allargar fins als 55. El director del programa va enviar posteriorment un missatge demanant que d’aquí a uns mesos hi tornin perquè estaven “encantats de la bona feina que havien fet”.
    Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

    El passat dimarts 21 de març, dia internacional de la poesia, va coincidir amb un esdeveniment d’allò més interessant i entretingut: ens va visitar a la sala d’actes del nostre centre el grup musical folk Nou Romancer. Aquest conjunt de musics mallorquins, amb una producció de sis discs des del seu inici a l’any 1995, té com objectiu principal recuperar la tradició antiga dels romanços.

    El concert que es va realitzar la setmana passada a l’IES Joan Alcover, de la mà del actor Toni Gomila i els sis components de la formació musical, va començar a les 19.30 a la sala d’actes i van assistir-hi una diversa suma de professors, alumnes i convidats. Després de les convenients presentacions i agraïments, començà l’acció mitjançant una entrada d’allò més curiosa per part dels components del grup: entraren en fila per la porta lateral revestits amb llurs barbes grises i tocant els seus distints instruments.

    Nou Romancer ens va il·lustrar amb un concert d’allò més sorprenent, combinant tradició i modernitat alhora a través de la interpretació del seu darrer disc: Les Barbes de Llull. Quasi totes les composicions giraven a l’entorn de les obres de l’il·lustre escriptor Ramon Llull, òbviament adaptades i musicades convenientment que aconseguiren arribar a un públic juvenil com el del nostre l’institut.

    El desenvolupament del concert va estar farcit de sorpreses i moments àlgids, coronats amb un ritme d’inconfusible folk mallorquí i una alta dosi d’humor. Ha estat sens dubte un plaer rebre al grup musical en el nostre propi centre i estem molt agraïts per l’agradable estona que ens feren passar.

    Abril Pericàs i Aurora Guerrero, 1r de batxillerat

    El grup de 4t d’ESOB de l’IES Joan Alcover ha fet un projecte sobre el conegut joc Pokemon Go.

    En aquest treball conjunt per grups explicam coses tan diverses com per exemple com es juga, les curiositats del joc, la relació que té amb el món real, la relació que té amb la clàssica saga de Pokemon d’anys enrere, tots els pokémon que existeixen fins ara, i fins i tot hem fet una enquesta on molta gent de l’institut ha contat la seva experiència i opinió sobre el joc.

    Aquí vos deixam uns podcasts on cada grup explica la part que ha fet en aquest projecte:


    A la primera edició del podcast de l’IES Joan Alcover “Fora de lloc” vos presentam les primeres impressions. Els alumnes de primer d’ESO Lua Cardell de S1A, Sergi Sansó de S1B, Llucia Vidal de S1C i la professora de Geografia i Història Inès Bonet ens parlen del canvi de primària a secundaria i del que és per ells l’IES Joan Alcover. I les alumnes Paula Nadal de B1A i Alexandra Charapova de B1B ens expliquen la seva arribada al batxillerat.

    I ja estrenam el segon programa a Fora De Lloc, el podcast del Joan Alcover! En aquest programa tenim la sort de comptar amb na Marina González, membre del Cine Ciutat, que ens explicarà el funcionament d’aquest cinema tant peculiar. A més, tenim de convidats a tres alumnes de l’institut que comentaran la pel·lícula que tot batxillerat va anar a veure al mateix cinema el passat divendres, “The Martian”.

    Convidats: Marina González, Pau Serra, Ona Ferrer i Miquel Cardell.

    Equip tècnic: Laura Carriquí (presentadora), Maria González (tècnic de so) i Isabel Pérez (regidora)

    Recordau que podeu escoltar el podcast de dues maneres:

    A través de la nostra web, quinzenalment, surt publicat el nou episodi a la secció de notícies de la web.

    A través d’una aplicació de podcast. Aquesta n’és la manera més còmoda ja que si us descarregau una aplicació de podcast al vostre mòbil, simplement haureu d’utilitzar el cercador de l’aplicació per trobar el Fora de Lloc i subscriure-s’hi. Així, l’aplicació cada vegada que es publiqui un nou programa el descarregarà automàticament i el podreu escoltar quan vulgueu.

    Si teniu dispositiu android podeu optar per podcast republic, o pocket casts i, si teniu dispositiu IOS podeu optar per l’aplicació que us ve per defecte al sistema podcasts o per overcast.

    Aquí teniu el primer episodi del podcast Fora De Lloc. No falteu a la cita quinzenal amb el programa on vosaltres sou els protagonistes.

     

    Podeu escoltar el podcast de dues maneres:

    A través de la nostra web, quinzenalment, surt publicat el nou episodi a la secció de notícies de la web.

    A través d’una aplicació de podcast. Aquesta n’és la manera més còmoda ja que si us descarregau una aplicació de podcast al vostre mòbil, simplement haureu d’utilitzar el cercador de l’aplicació per trobar el Fora de Lloc i subscriure-s’hi. Així, l’aplicació cada vegada que es publiqui un nou programa el descarregarà automàticament i el podreu escoltar quan vulgueu.

    Si teniu dispositiu android podeu optar per podcast republic, o pocket casts i, si teniu dispositiu IOS podeu optar per l’aplicació que us ve per defecte al sistema podcasts o per overcast.

    El Fora De Lloc (FDL) serà una de les novetats d’aquest nou curs 2015-16. Començam una nova plataforma de comunicació al centre: el podcast. Aquest original recurs es tracta d’un programa de «ràdio» en format digital destinat a totes aquelles persones relacionades amb el centre. Dins aquest nou espai podreu gaudir de debats, entrevistes, notícies i altres. Com podeu veure a la foto de portada, l’IES Joan Alcover ja està “competint” al costat de ràdios professionals com la SER, RNE o Catalunya Ràdio. Amb la participació de tothom, intentarem fer-ho el millor possible!

    El podcast es publicarà quinzenalment els divendres. El podreu esoltar a la pàgina web de l’institut o també descarregar-lo als vostres mòbils si disposau d’alguna de les aplicacions per gestionar-los com: podcast republic, overcast, pocket casts…  disponibles per a iOS, Android i Windows Phone. També ens podeu trobar a iTunes, el repositori de podcast més gran que existeix.

    Els alumnes d’audiovisuals de 2n de batxillerat us convidam a tots a participar-hi o aportar-hi el que volgueu!

    Divendres a les 13:45h tendreu el primer programa disponible amb les impressions dels alumnes de 1r d’ESO. Però, per als que estau impacients, us deixam amb unes imatges del dia de l’enregistrament:

    Pau Pomar, Miquel Àngel Campoy i Josep Farré, 2n de batxillerat

    fdlpodcast