Abraçam l’IES Joan Alcover

Davant el procés de retallades a l’educació i els atacs que està patint l’educació pública i la
llengua, el passat dijous 13 de desembre a les 15 hores, una vegada acabada la jornada
escolar, els pares i mares de l’IES Joan Alcover vàrem participar a l’activitat “Abraça el
teu centre” promoguda per la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes i
la Plataforma crida. Aquesta activitat, que va implicar a pares i mares però també molts
alumnes i professors i professores no només del nostre centre, si no que també s’hi
adheriren companys del centre veí, va permetre, donant-nos les mans, rodejar el perímetre
del centre i poder-ho abraçar, com a símbol a l’amor i respecte que tenim per l’educació
dels nostres fills i filles.

A l’Assemblea ordinària de dia 15 de gener de 2013, la junta de l’Amipa va voler conèixer
l’opinió dels socis i sòcies per a veure si l’Amipa pot prendre decisions per a convocar
actes i participar activament per defensar l’educació pública i la llengua. Tots els assistents
recolzaren la proposta i animaren a la junta a participar activament en la millora de
l’educació dels nostres fills i filles. Es proposa que les activitats promogudes per la
Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes i la Plataforma crida , s’informin
a tots els pares. També es va decidir que podrem plantejar activitats conjuntes amb els
centres educatius dels voltants, com poden ser els IES Ramon Llull i IES Politècnic o els
CEIP Aina Moll i CEIP Santa Catalina.

Els pares i mares de l’Amipa Joan Alcover, implicats i principals responsables de l’educació
dels nostres fills i filles no podem ser aliens a les retallades i pressions que està patint
l’educació al nostre centre i per això volem recolzar a l’equip directiu i a tots els professors
i professores del nostre centre i a tota la comunitat educativa per seguir defensant una
educació pública, de qualitat i en català.

L’AMIPA de l’IES Joan Alcover

[supersocialshare networks=”facebook,twitter,email” orientation=”line”]foto 1

 

, ,

Crítica cinematogràfica Die Welle

[one_half]Kritik über den Film ” Die Welle”.

“Die Welle”, ein Film von 2008, basiert auf einem realen Experiment. Der Film erzählt, wie ein Lehrer für ein Wochenprojekt lehrt, wie eine Diktatur funktioniert. Er schlägt seinen Schülern einige Regeln vor und schafft eine Bewegung, die er “Die Welle” nennt. Die Schüler müssen weiβe Hemden tragen oder heben ihre Hand um zu sprechen, zum Beispiel. Am Anfang ist alles gut, die Schüler sind glücklich aber zum Schluss wird die Bewegung zu groβ und der Lehrer kann sie nicht kontrollieren.

Der Film ist hart und es bringt einen zum Überlegen. Wenn wir denken: Kann eine diktatorische Bewegung in Europa existieren?, ist die Antwort “Nein”, trotzdem zeigt der Film, dass die Antwort nicht so klar ist.

Jürgen Vogel spielt eine groβe Rolle als der Lehrer Rainer Wenger, er kann in nur fünf Tagen ein totalitäres Regime schaffen. Am Ende versucht er die Welle zu beenden, aber es ist zu spät. Alles hat sich geändert. Jennifer Ulrich macht eine gute Arbeit als Karo auch. Sie ist eine Schülerin, die die Gefahren des Projekts sieht und sie versucht es zu beenden aber die anderen Leute, die für diese Bewegung sind, ignorieren sie. Ich denke, sie ist sehr tapfer, weil die Glieder der Welle manchmal die Gewalt benutzen. Die Welle ist ein sehr guter Film und die Schauspieler sind auch sehr gut. Der Film hat einige harte und dramatische Szenen. Man kann den Film mögen oder nicht, aber man muss denken, wie leicht es ist, dass eine Diktatur entsteht, wir sind nicht dessen bewuβt. Zum Schluss möchte ich den Film wärmstens empfehlen.

[/one_half]

[one_half_last]

Crítica sobre la pel·lícula “La Onada”.

“L’Onada”, una pel·lícula de 2008, es basa en un experiment real. La pel·lícula explica com un professor ensenya per a un projecte setmanal, com funciona una dictadura. Ell proposa algunes normes als seus alumnes  i crea un moviment, que anomena “L’Onada”. Els estudiants han d’usar camises blanques o han d’aixecar la mà per parlar, per exemple. Al principi, tot és bo, els alumnes estan contents, però al final, el moviment es massa gros i el professor  no el pot controlar.

La pel·lícula és dura i et fa pensar. Quan pensem: pot existir un moviment dictatorial a Europa?, la resposta és “No”, però la pel·lícula mostra que la resposta no està tan clara.

Jürgen Vogel juga un paper important com el professor Rainer Wenger, ell pot crear un règim totalitari en només cinc dies. Al final, ell intenta aturar l’onada, però és massa tard. Tot ha canviat. Jennifer Ulrich fa una bona feina, com la Karo. Ella és una estudiant que veu els perills del projecte i l’intenta aturar, però les altres persones que estan en aquest moviment, la ignoren. Crec que és molt valenta, perquè els membres de l’onada  de vegades utilitzen  la violència. L’onada és una pel·lícula molt bona i els actors són també molt bons. La pel·lícula té algunes escenes dures i dramàtiques. La pel·lícula pot agradar o no, però cal pensar en la facilitat amb que una dictadura sorgeix, no en som conscients. Per acabar, vull recomanar aquesta pel·lícula.

 

[/one_half_last] Maria Rosa Mateu Oliver (2batxB)

[supersocialshare networks=”facebook,twitter,email” orientation=”line”]

die_welle1

Fitxa tècnica

Títol: Die Welle

Director: Dennis Gansel

Sortida dels alumnes de batxillerat d’alemany del 20 de desembre de 2012

, , ,

Crítica de teatre “Plata no es”

Un factor que ha influido severamente en las características de esta obra es su fugacidad. Todo debía suceder con relativa celeridad, pues el espectáculo era breve, lo que además suponía montar y desmontar el decorado rápidamente.  Cabe destacar que el presupuesto del que disponía la compañía era más bien escaso. En mi opinión, todas estas circunstancias  tuvieron su efecto en el producto.

El argumento de la obra era sencillo. En ella aparecía una compañía de teatro que representaba obras de la época, del Siglo de Oro, que sufrían de problemas mundanos como el hambre o la falta de dinero. Toda la historia tiene lugar en un mismo sitio y se apoya básicamente en el diálogo de los personajes que cotillean o cuentan su vida. Todo esto sirve de marco para varias representaciones de fragmentos de autores españoles de gran renombre: una escena de  El perro del hortelano de Lope de Vega, una parte de El retablo de las maravillas de Cervantes, poemas de Quevedo y Góngora y un final marcado con La vida es sueño de Calderón de la Barca. Creo que esta representación constituye una manera de acercar el público a fragmentos clásicos e indispensables suavizados por una ambientación un tanto cómica que hace a estos autores más llevaderos. Se sucedían en la obra abundantes chistes y bromas diversas, acompañados por una gestualidad de los actores muy expresiva, que en más de una ocasión provocaron la risa de los espectadores. Sin embargo, mi opinión es que, en determinadas partes de la obra, se  hacía un tanto evidente la falsedad de la situación, es decir, a veces se notaba demasiado la actuación de los interpretes. Estas partes no eran frecuentes y, por tanto, el ritmo general era correcto. Como compensación, tanto el léxico antiguo como las ropas de los actores permitían situarse en el contexto del espectáculo y hasta sentir cierta empatía por los personajes.

También hay que decir que, siendo la escenografía tan sencilla, se  utilizaban elementos tales como un trozo de tela como retablo de las maravillas, y con poco material se consiguió un resultado bueno que la audiencia disfrutó. Con poco elenco y poca decoración, la compañía consiguió valerse de la risa y de la genialidad de los autores clásicos para crear una función agradable que yo recomiendo encarecidamente no solo por su módico precio sino por su contenido cultural.

Ferran Pericàs (3SB)

Fitxa tècnica

Companyia: Teatre de vellut

Director: Sergio Baos

Intèrprets: Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina

Representat a la sala d’actes el 29 de novembre de 2012

,

Lectura de textos clàssics

La Secció Espanyola d’Estudis Clàssics (SEEC) va proposar participar a tots els centres d’ensenyament secundari i Batxillerat a la iniciativa “Yo conozco mi herencia”. L’activitat va consistir en realitzar una lectura conjunta, el dia 12 del 12, a les 12 hores, de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins a través dels quals s’intueix l’enorme tresor de pensaments i d’idees belles, útils i necessàries per viure en societat i prosperar; tota una cultura que hem heretat dels clàssics i que no podem ni volem oblidar.  Amb aquesta lectura els alumnes de Llatí i Grec del nostre centre volíem reclamar un lloc per a la Cultura clàssica i el Grec, matèries que desapareixen quasi del tot amb la reforma de la LOMCE que el Sr. Wert vol portar a terme.

Pep Campillo, departament de llengües clàssiques

, , ,

The Merchant of Venice

On 30th October 2012 our 4th ESO and 1st Batxillerat students saw an absolutely fresh version of the classical “The Merchant of Venice” at the school’s theatre.
Would William Shakespeare recognise his work within this terribly modern adaptation? Yes, indeed! The essentials were there. Yet, instead of getting a big group of professional actors, the company was just composed of 2 of them plus 4 volunteers from the teenage audience,  eager to take part in this attractive show.
This hilarious approach to “The Merchant of Venice” made of a mix of music, dance and original bits of the script made Joan Alcover high school students get in touch with the spirit of William Shakespeare.

Dídac Boïgues, departament d’anglès

Fitxa tècnica

Companyia: Oxford Pocket Theatre

Títol: The Merchant of Venice

Representat a la sala d’actes el 6 de desembre de 2012